death wings
MOV-IN-ACT

Death Wings of Dragonfly (Ales Mortes de Libèl.lula)

Aquests dies d’Abril conflueixen dues dates que m’han inspirat a escriure aquest article: la data de la pèrdua del meu «futur» fill Imar, en el segon trimestre de gestació, ara fa 14 anys, i el dia de la dansa, el 29 d’Abril. Avui em vé de gust compartir un petit video teaser de la peça de dansa-performance «Death Wings of Dragonfly» que vaig presentar el 2008 a la Índia i que tracta de l’experiència viscuda de primera mà, a la meva pell, d’aquesta pèrdua. Ara ja no estic trencada per dins, guanya el record amorós de la teva presència i l’ensenyança d’una vivència que m’ha transformat esdevenint probablement millor persona.

El somni

Una nit d’abril del 2007, segon trimestre d’embaràs, tinc un somni: Em trobo a la vora d’un riu amb el meu nadó en braços, hi ha llum càlida, l’aigua és neta, es respira tranquil.litat. Entro al riu per refrescar-me els peus. De cop i volta, el corrent del riu es violenta i el nivell de l’aigua puja ràpidament. Agafo fort al meu fill, apropant-lo cap al pit, però l’aigua brava me’l pren amb violència i no puc fer res per evitar-ho. El corrent del riu se l’emporta amb força riu avall. Un dia i mig després d’aquest somni tenia una revisió ginecològica de control de l’embaràs.«El seu cor ha deixat de funcionar». Aquesta és la frase que m’aniquila i em trenca en un instant. Unes paraules verbalitzades gairebé en el temps que dura una expiració. I tot, va canviar de cop, arrancant-me el futur i la il.lusió d’una nova vida per viure i que ja mai podrà ser viscuda.

Creació de la peça «Death wings of Dragonfly»

L’any 2008, vaig viatjar al Nord de la Índia. La meditació, la pràctica de ioga i la dansa van ser l’impuls d’aquest viatge iniciàtic. Després d’estar un mes en un ashram a Rishikesh, on rigurosament em vaig endinsar en la meditació, la pràctica de ioga i la lectura de textos filosòfics, vaig traslladar-me cap a la regió de l’Himachal Pradesh, aprop de les muntanyes de l’Himalaya. Havia sentit parlar d’un ballarí japonès que vivia a Dharamsala, la ciutat on hi ha una gran comunitat de refugiats tibetans,  i que allà,  treballava amb la dansa butoh i oferia la oportunitat de quedar-s’hi una temporada. M’hi vaig estar dos  mesos intensos i , com a resultat d’aquell procés , vaig presentar la peça de dansa/performance “Death wings of dragonfly”. Aquesta peça parteix del mite de la caverna de Plató. Gira al voltant de qüestions entorn a la realitat onírica, el món dels  somnis i la impermanència. És real només allò que poden veure els nostres ulls? On es troba la línia que separa el món il.lusori (Maya en el Budisme) i la realitat tangible?

La fragilitat de la vida i la impermanència

Vaig  llegir en algun article  que les úniques persones que comprenen el valor profund de la vida són aquelles  que coneixen la fragilitat de la vida. Realment és cert que en un moment, en qüestió de segons ,  la podem perdre, en un accident o a causa d’ una malaltia fulminant, per exemple. La vida és canvi i transformació: les etapes vitals, l’estat d’ànim, el clima, les estacions, la nit, el dia…etc.  Avui ens sentim anímicament d’un manera i demà , o al cap d’uns dies,  ja no. On ha anat a parar aquella sensació? Què existeix més variable que els propis pensaments? Per què ens aferrem a les coses, les persones o a les situacions? D’aquesta manera potser ens sembla que tenim control i seguretat. Segons antigues filosofies orientals, com el Budisme Tibetà, una de les causes del patiment existencial humà, és no acceptar que tot canvia constantment. Ens identifiquem amb un cos, un nom, una família, una feina, un tipus de roba, unes creences o les possesions materials. Totes aquestes identificacions ens dónen seguretat, però, com una moneda de doble cara, també són un vel que tapa la veritable naturalesa de la nostra existència, la qual es troba subjecta al canvi constantment. En realitat, només ens podem aferrar a la impermanència.En el Budisme o l’Hinduisme, la llei de la impermanència s’anomena pariṇāma. Les circumstàncies, les situacions, els bons moments, els mals moments, els éssers vius, la natura… tot està subjecte a la llei del canvi i la transformació. Certs articles científics de la física quàntica exposen que tot l’univers és canvi, activitat i procés; una totalitat de fluxe que esdevé la base de totes les coses. Llavors, em pregunto perquè ens aferrem a  tot allò que ens dóna seguretat aparentment permanent. Què hi ha al darrere d’aquesta il.lusionada sensació de seguretat? la por a la mort, potser? El ritme de la nostra vida és tan accelerat que contínuament anem acumulant més i més experiències, comoditats, objectes materials, plaers, desitjos, fem plans de futur…etc. per buscar una felicitat a fora, inmeditata i per tapar la por a la futilitat del present, de l’instant (que ja ha passat). Potser en realitat no acceptem la qualitat impermanent de la nostra vida. I està bé, de fet, tot està bé. Al final, l’únic que ens queda és l’experiència de cadascú, per tant,  no et creguis res del què acabes de llegir, no tinc cap veritat, viu i experimenta la vida per tu mateix@.

El video teaser  Death Wings of Dragonfly és el meu petit gra de sorra, una mostra de suport a totes les mares i famílies que els ha tocat viure l’experiència d’un dol gestacional, tan incomprès a vegades, i encara, avui dia, tabú. També em sembla necessari posar en valor i visibilitzar l’art de la dansa i els processos de creació i de com els quals ens poden ajudar en moments inhòspits i dolorosos. M’atreveixo a dir que la dansa, a mi , em va salvar. Gràcies als professors i professores, alumnes i a totes les persones que m’heu inspirat i acompanyat en aquest camí  de paisatges dansats.