Totes, bruixes, Peramea Grand Tour 2020
MOV-IN-ACT

“Totes, Bruixes” i les poètiques dels llocs

El mes de juny passat vaig estar uns dies a Nau Coclea. El projecte en el qual treballo recentment va ser sel.lecionat https://naucoclea.com/2020/02/25/residents-a-nau-coclea-2020-wellcome/. 
Durant la meva estança hi vaig estar fent diferents treballs i rutines : entrenar a la sala, sortir al bosc a fer accions variades ( registrar-ho o no), ballar imatges i ressonàncies aparegudes, llegir una selecció de textos que havia fet acuradament  i revisar una entrevista que vaig fer anys enrere a la ballarina-coreògrafa Hisako Horikawa.També vaig dedicar temps a replantejar  el mètode - o no mètode- híbrid amb el qual treballo, investigo i desenvolupo la meva faceta artística que atravessa el cos i els sentits, la percepció, el so , la dansa,les paraules i la poètica dels llocs i dels paisatges. 
Em plantejo sovint com arribar a obrir i despelgar  possibilitats escèniques creades en llocs i per als llocs ( el conegut terme site-specific) allunyades sovint  del marc convencional de les sales i dels teatres.
La Clara Garí em  va proposar participar en el GT d’enguany per presentar alguna acció artísitca referent al què havia treballat durant la residència i no puc deixar d’agraïr-li aquesta proposta, doncs ha traçat un nou camí en el trajecte que estava transitant. 

La localització on faria l’acció era a Peramea, Pallars Sobirà. Allà hi ha un dolmen que és conegut com el dolmen de la Mosquera. Entre altres coses a destacar d’aquella zona : els  boscos d’alzina increïbles , molta pedra,  roques grans i  majestuoses i que en els seus camins s’hi pot olorar la proximitat i l’entrada a l’alta muntanya.
Vaig començar a fer recerca del lloc i em va portar a un document del 1424 en què es recollia el primer judici escrit a 5 persones acusades  pel crim de bruixeria , a la comarca veïna, concretament a uns pobles de la Vall Fosca. Aquest document segons teòrics i experts en història i història medieval marca un punt d’inflexió en la recerca d’informació sobre la cacera  de bruixes a Europa. 
Tot això em va remoure i inspirar i  vaig començar una petita recerca llegint a Sílvia Federici, Pau Catells, Núria Morelló (entre d’altres ) i també inspirant-me en el treball de la fotògrafa vasca Bego Anton. Vaig fer tot un viatge passant per l’etimologia de la paraula bruixa,les funcions que les dones coneixedores de plantes i les llevadores tenien en la comunitat, el seu estatus social, el context històric i el context màgico-religiós de l’època , les supersticions, el moment en què la bruixeria es considera un crim, els processos judicials per aquest crim, la persecució,les confessisons sota  tortura,  l’ execució de tantíssimes dones arreu d’Europa, el rumors,la misogínia, el naixement del racionalisme i del mètode científic, el paper de l’església , la idea d’home-màquina, la construcció social de la imatge de la bruixa i dels  seus pressumptes crims, els noms i cognoms de dones acusades de bruixeria...

A partir d’aquí vaig començar a sel.leccionar i treballar amb diferents  materials per portar-los a escena. La proposta es va materialitzar en una posada en escena acompanyada d’uns àudios i de la poètica del lloc al voltant del Dolmen de la Mosquera. En alguna de les escenes també hi va haver la participació del públic. 
Moltes gràcies a les persones que vau assistir-hi, a les persones implicades en la investigació sobre la màgia en l’Edat Mitjana i sobre la cacera de bruixes per ajudar-nos a entendre aquest fenòmen que no pot deixar  de ser llegit amb esperit crític  i qüestionant el poder i la imposició del món patriarcal.
Em queda un llarg camí per continuar amb aquesta recerca que sembla que vé de segles passat, de lluny i que alhora trobo tant actual. M’inspira , m’inspira molt.
Aquí un recull d’imatges d’exercicis boscans realitzats durant la meva estada a Nau Coclea, i algunes imatges  de l’acció a Peramea. (gràcies Imma Pla per les fotos).