De petita quan em preguntàven què volia ser de gran contestava ballarina i infermera, quina combinació més curiosa! L’art de la dansa i la cura dels altres.

Professionalment em dedico a la cura de les persones a través de l’art de la dansa i del ioga, ara ja fa més de 15 anys, des de l’any 2006. També sóc llicenciada en Psicologia i poso al servei de tothom la meva expertesa en relació als processos emocionals i corporals per a cultivar la creativitat i l’auto-coneixement.

La meditació, el ioga i la dansa em van ajudar a superar un dol gestacional que em va marcar quan tenia 33 anys. La meditació va ser com un bàlsam que calmava les emocions que emergien tant intensament. El ioga em va donar fortalesa física i disciplina. La dansa em va donar la vitalitat per connectar amb l’alegria, i tornar a trobar un sentit a la vida.

Poc més d’un any després, les tres disciplines m’impulsen a viatjar a l’India per aprofundir encara més en cadascuna d’elles…

Com agraïment al que cada una d’elles em va brindar, poso a disposició de les persones els cursos, tallers i retirs relacionats amb el ioga, la dansa i la meditació.

El meu treball té influències de les pràctiques i filosofies orientals i asiàtiques, majoritàriament de la India i del Japó.

 

Influències de la India i el Japó

 

He estudiat Hatha Yoga (titulació acreditada) Naad Yoga (ioga del so), Yoga Tàntric del Caixmir, i llengua i literatura sànscrita formant-me amb professors i professores nacionals i internacionals en escoles de ioga, i en un ashram del Nord de la India.

Referent a la dansa i els llenguatges del moviment he indagat en l’investigació Body Weather Laboratory (rebent-ne una gran influència), dansa Butoh i Seitai (Kastugen Undo i Yuki) estudiant en centres i escoles independents a Catalunya, l’Estat Espanyol, Dinamarca, França, Alemanya, República Txeca i a la India.

És un recorregut eclèctic on el punt de connexió és la perspectiva d’un cos que va més enllà de la part física i també contempla l’àmbit social, emocional, energètic, ambiental i/o espiritual de la persona.

La primera vegada que vaig sentir parlar de filosofia oriental va ser a la carrera de Psicologia, concretament en una classe d’Història de la Psicologia on van citar uns textos antics de la India, els Upanishad. A partir d’aquell moment vaig començar a cercar en les filosofies orientals, com el pensament xinès, el taoisme i el budisme. Uns anys més tard vaig continuar aprofondint també, en les filosofies de la India com el Samkhya i el Ioga.

Eren perspectives que em donaven respostes a qüestions sobre la relació cos subtil, el binomi cos/ment, el misteri de la vida, l’intangible, l’inconscient col·lectiu. Més enllà d’un enfoc teòric, també abarquen unes pràctiques corporals. Teoria i pràctica van agafades de la mà.